La recerca que presentem va ser desenvolupada dins del Conveni Marc entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona, amb la finalitat d'identificar el grau d'inclusió dels centres públics de primària de les zones urbanes de Catalunya i poder determinar la seva influència en el rendiment acadèmic de tot l'alumnat, controlant a més la variable complexitat de centre. En l'estudi es va utilitzar una metodologia quantitativa, de caràcter descriptiu i correlacional i va comptar amb la participació de 615 centres educatius públics del territori urbà de Catalunya que van respondre al qüestionari en línia amb el qual es van recollir les dades per a obtenir el grau d'inclusió, definit com el nivell de consolidació de pràctiques inclusives en sis dimensions relatives a l'organització, el funcionament i les pràctiques de centre. Mentre que la variable rendiment acadèmic va ser obtinguda dels resultats de la prova externa de sisè de primària aplicada a tots els centres. També es va controlar la variable complexitat de centre. Els resultats obtinguts ens permeten assenyalar que el 63,74% de la mostra presenta un grau mitjà d'inclusió, i el 36,26% un alt grau d'inclusió. No va haver-hi centres que aconseguissin un GI baix en la puntuació total, cosa que significa que en general en cap centre predominen els processos excloents per sobre els inclusius, i que les escoles participants es troben en un procés de transformació cap a l'educació inclusiva. L'anàlisi per dimensions ens permet distingir que l'organització de centre, el clima inclusiu de centre i l'organització de l'aula, són les dimensions més consolidades en els seus processos inclusius en examinar la totalitat de la mostra ja que concentren a més de la meitat dels centres que van aconseguir un GI alt, els que van assenyalar tenir un ampli i estable repertori de pràctiques inclusives en aquestes dimensions, i en les quals cap centre té un predomini de pràctiques excloents, ja que cap va obtenir el GI baix. Mentre que, en la dimensió de suport pedagògic, els centres que van aconseguir un GI alt no van superar la majoria, la qual cosa indica que hi ha pràctiques inclusives que encara no s'han aconseguit afermar i evidència l'existència d'una major quantitat de pràctiques excloents que en les dimensions anteriors. La dimensió menys consolidada va ser la participació amb la comunitat, seguida per la dimensió formació permanent, ja que una gran majoria de centres va obtenir un GI mitjà, i un percentatge molt baix va obtenir GI alt en totes dues dimensions, la qual cosa implica una gran quantitat de pràctiques menys inclusives en aquestes dimensions, que requereixen de l'enfortiment de les actuacions inclusives que no es troben encara afermades. També en aquestes dimensions va haver-hi una minoria de centres que va obtenir un GI baix, evidenciant un predomini de pràctiques excloents. D'altra banda, l'estudi correlacional va demostrar que no hi ha relació significativa entre el grau d'inclusió global dels centres i el rendiment faig una mitjana de que aquests obtenen, tant per a la totalitat de la mostra, com també en considerar els nivells de complexitat. En la resta de les dimensions, totes dues anàlisis del rendiment acadèmic per mitjanes i nivells d'assoliment, van llançar correlacions escasses i disperses segons els diferents nivells de complexitat dels centres. Únicament, vam poder constatar major correlació entre la dimensió organització de centre i el rendiment acadèmic, mentre que en la resta de dimensions només es van comprovar algunes correlacions significatives aïllades, que no permeten generalitzar una constant de relació entre totes dues variables.

https://www.giee.cat/articles/la-participacio-de-la-comunitat-i-la-formacio-permanent-reptes-per-a-un-sistema-educatiu-mes-inclusiu-a-catalunya