La recerca que es presenta en aquest article és el resultat d'un anàlisi comparat d'alguns dels resultats de dos estudis sobre la funció de la figura del Dircom a l'estat espanyol, concretament d'aquells elements tractats en el desenvolupament dels seus respectius treballs de camp, que estan directament relacionats amb la seva orientació estratègica, i que han estat publicats el 2010.

Emmarcant l'estat de la qüestió entorn del fet que el Dircom, en l'actualitat, posseeix un profesiograma altament imprecís que, més vegades de les desitjades, té un caràcter funcional restrictiu i excessivament instrumental (tàctic) que impossibilita la seva consolidació definitiva, en detriment d'una orientació plenament estratègica, es va procedir a analitzar els estudis “Nuevos modelos de gestión y función de los responsables de comunicación. Estudio sobre el modelo español de gestión y reporting de intangibles para un Dircom” (Fundación EOI, 2010) i “El estado de la Comunicación en España” (Dircom 2010).

Una vegada establerta la discussió, es van desenvolupar les conclusions, que van donar lloc al plantejament de dues noves recerques, amb la finalitat d'aprofundir amb major detall en la matèria objecte d'estudi.

http://revistarelacionespublicas.uma.es/index.php/revrrpp/article/view/19