El present article procura descriure l’estat de la qüestió actualitzat referit a l’estatus de la música en l’aparell teòric cinematogràfic i audiovisual. És a dir, procurem indagar en l’espai que la teoria ha atorgat a la música en el seu aparell teòric des d’un punt de vista sincrònic. Es fa una prospecció de l’estat general de la disciplina, es descriuen els dos paradigmes de la relació imatge-música detectats a la bibliografia i també es referencien algunes de les paradoxes teòriques que sorgeixen en la relació imatge-música.