El present article tracta de posar en el context històric del cinema modern part de la filmografia que el director català Pere Portabella (Figueres, 1927) desenvolupa, en el període entre 1967 i 1976, sota la dictadura del general Francisco Franco. En aquest període, Portabella articula una proposta cinematogràfica emmarcada dins de la modernitat cinematogràfica que intenta subvertir els fonaments del Mode de Representació Institucional. En el cinema de Portabella la transgressió formal és creadora d’un significant polític. Portant aquesta premissa al límit, l’autor roda Informe general (1976), un film documental que pretén ser un estat de la qüestió de la política espanyola en el període de la Transició.