Davant de la bretxa entre la cultura escolar i la digital, arriba a rellevància la recerca en educació que pretén explorar, des d'una perspectiva crítica, el potencial de la integració de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a l'educació. Aquest article presenta una revisió crítica de la literatura en l'àmbit dels estudis mediàtics-educació, intentant identificar i comprendre espais de possibilitat per a l'apoderament dels ciutadans en l'educació mediada per la tecnologia. A través d'una anàlisi històrica de l'educació, l'estudi pot assenyalar alguns reptes de l'educació contemporània, com el paper dels alumnes protagonistes per definir les preguntes i també els seus camins per respondre-les, o el paper distingit del professor. La tesi defensada és que es poden identificar espais de possibilitat per a l'educació crítica en les xarxes digitals, si es proporciona, simultàniament, la dimensió individual i social de l'empoderament. L'aposta és que sorgeixi un nou activisme polític a les xarxes socials que pugui ajudar a vitalitzar la cultura cívica, que té un paper rellevant per a la ciutadania en la cultura digital. Com a resultat de la reflexió, s'indica la interconnexió entre singular i universal, privat i col·lectiu, que es pot produir si es posa l'accent en la sinergia entre l'apoderament individual i social com a demanda urgent de l'educació amb, per i a través dels mitjans.

http://doi.org/10.5935/2238-1279.20190020