El desenvolupament de l'aprenentatge autoregulat en educació superior es pot donar a través del foment del judici avaluatiu, el qual, alhora, es pot adquirir mitjançant processos d'avaluació entre iguals o d'autoavaluació en què es proporcioni un feedback proporcionant bastida als components cognitius, metacognitius i afectius de l'autoregulació. La tecnologia pot suposar un valor afegit a aquest procés. Tot i això, la literatura sembla apuntar usos de la tecnologia més instrumentals que afavoridors de l'autoregulació. En aquest article es presenten els resultats d'un procés de revisió sistemàtica sobre les aportacions recents que la bibliografia de referència fa al voltant del rol de la tecnologia per suportar el feedback. Les troballes mostren que, malgrat l'augment d'aplicacions i possibilitats tècniques que ofereixen les tecnologies digitals, l'ús que se li dóna continua estant vinculat a la gestió i l'emmagatzematge de les dades, a la rapidesa i facilitat de la qualificació o, en alguns casos , a laugment de la motivació dels estudiants. Tot i això, els beneficis de l'ús de la tecnologia en termes dels processos d'aprenentatge autoregulat que aquestes tecnologies podrien reportar amb un ús actiu dels estudiants segueixen sent encara un camp pendent per a la recerca.