El domini creixent de les tècniques d'animació 3D al començament de la dècada de 2000 ha provocat un interessant canvi dins del cànon artístic dels llargmetratges comercials d'animació nord-americans. Encara que l'animació 2D hollywoodiense sempre ha coquetejat amb l'estil fotorrealista, aquesta tendència visual s'ha estandarditzat en la producció d'animació gràcies a les possibilitats del paradigma digital. L'article considera l'estrena de Wall•E (Andrew Stanton, 2008), una de les obres visualment més impactants en la filmografia Disney/Pixar, com un moment crucial dins d'aquest procés estètic, ja que marca la primera col·laboració entre el director de fotografia Roger Deakins i un estudi d'animació. L'article analitza els primers deu minuts del llargmetratge per establir si la labor d'assessoria visual de Deakins poden considerar-se una fita que va obrir nous camins a l'adreça de fotografia digital d'imatge real.